Arxivar per Octubre, 2012

Toni Cruanyes –Partits ultra dretans

Posted in Uncategorized on Octubre 31, 2012 by josepcortesblog

Toni Cruanyes, guanyador del premi literari Joan Fuster enguany, parla dels partits d’extrema dreta emergents a Europa, de la immigració, i entre les coses que l’he sentit dir, sembla que la major confrontació amb d’immigració arreu d’Europa és d’Islam. Fet que no em sorprèn ni mica, ja que és la comunitat si no la més nombrosa, si de les que més i , la que menys s’adapta als costums del seu país d’acollida. Hi ha un comentari però, que sí em cridà l’atenció. En Toni va comentar que si no volem tenir les places plenes de gent resant els divendres, els hem de deixar construir mesquites. Bé, jo voldria dir, les mesquites, o llocs on resar, està bé que les tinguin. Ara bé, els terrenys no han de ser els ells vulguin, ni gratuïts. I una cosa molt important, la que més: Sense minarets de cap classe. Pensem que en la seva manera de pensar, si on hi ha un musulmà, ja creuen que hi ha d’Islam, quan tenen minarets, vol dir que allò és terra de d’Islam. Jo he viscut un temps llarg a Damasc, Àlep, Beirut, Jerusalem(quan era Jordània), i puc assegurar, que en els tres primers, eren dels pocs llocs on els cristians podien anar a missa els diumenges, sempre i quan no es fes ús de les campanes per cridar als fidels, i en sortir, no féssim capelletes massa grans. No cal enumerar els llocs on no es pot fer ni això, en els països musulmans.
Les polítiques socials Europees en que s’han vist atrets i afavorits els musulmans, la visió dels autòctons al respecte, la poca adaptació, molt demanar i poc concedir. Els extremistes d’arreu del món, perseguint la llibertat d’expressió Europea, la persecució de les veus dissidents dels seus respectius països, unes lleis que es volen imposar, pròpies del segle VIIè, crits per part del cap d’ALQuaeda, per matar i segrestar occidentals, els assassinats indiscriminats per qualsevol futesa en què es creuen o senten insultats els membres d’aquesta societat musulmana per part de la llibertat d’expressió occidental. Europa els acull, i ells no tan sols no s’adapten, sinó que volen que nosaltres siguem qui faci canvis. És clar que França ja n’ha fet algun. Permet que hi hagi algun dia de la setmana que a les piscines municipals, tan sols sigui per a dones. Doncs no ens ha de sorprendre massa aquest auge de polítics, partits, i polítiques reprovables, però, potser comprensibles.

Mario Vargas Llosa

Posted in Uncategorized on Octubre 26, 2012 by josepcortesblog

-“El nacionalisme és la cultura dels incultes”.- “ Atrau els nostàlgics del Nazisme i del Comunisme”.-Autor: Mario Vargas Llosa.
Ja fa temps que aquest senyor, gran escriptor, que va vomitant exabruptes contra el nacionalisme, sobretot Català. Per què el nacionalisme Espanyol i Peruà, que ell tant exalta, es veu que no ho són. Clar que a Espanya ha trobat la seva terra promesa al marge del seu gran talent per escriure, que és viure bé i cobrar, a canvi de quan convé, dir alguna coseta que sigui equivalent a llançar merda contra Catalunya. Sí ja ho sé. Ell sempre defensa la Catalunya dels anys que va arribar i viure a Barcelona, però, no eren els temps del Franquisme, llavors? O sigui que l’ambient aquell li agradava?L’ambient del Franquisme? Com diu en Ferran Monegal, Alerta! Alguna cosa fa pudor. I aquest senyor, gran escriptor, sembla que ja fa temps que en fa.

Turquia-Religió-Fazil Say

Posted in Uncategorized on Octubre 26, 2012 by josepcortesblog

Ja fa temps que estic crític, més ben dit, molt crític amb la intransigència, el fanatisme, la ignorància i la doble moral que ens tenen acostumats alguns països Islàmics. Intents d’assassinat d’una noieta de 14 anys per defensar drets a l’educació de les noies, manifestacions violentes contra occidentals o compatriotes per què aquests fan algun tipus de broma amb el seu profeta, per comentar les darreres més sonades i, tantes coses semblants que sempre porten a un sol fet, a la mort d’un ser humà en nom de Déu. Ara, s’afegeix Turquia a la bogeria. – De fet, ja té tradició de perseguir comentaris d’artistes.-
Un país que diu que vol ser a Europa, i que cada dia està més Islamitzat. Turquia té un pianista i compositor, en Sazil Say, que és nat a Ankara, internacionalment conegut, i que podria ser un bon ambaixador del seu país per la seva popularitat. Va fer uns comentaris crítics contra un muetzí i alguna cosa més, sense massa transcendència, però que va ser considerat com un insult a certs creients. Resultat? L’estan jutjant i demanen gaire bé dos anys de presó. Des d’ací, tot el meu recolzament per en Fazil, com a pianista i com a ser humà que creu que ja n’hi ha prou de fer servir la religió per a reprimir i jo no vull un país a Europa que es dedica a reprimir artistes i escriptors, com fa Turquia. Per cert, a mi també em castigaran per fer aquesta crítica? També estic ofenent? Segurament si fos una dona qui ho escrivís, la resposta seria afirmativa.

El nou CD de Jordi Savall

Posted in Uncategorized on Octubre 16, 2012 by josepcortesblog

Fa molts dies que no comento res d’en Jordi Savall. M’agradaria fer-vos saber, qui no ho sàpiga ja, que hi ha un nou CD al mercat. Aquest és dedicat a l’Esperit Armeni. No cal que us digui que és una meravella més. Ara bé, a mi, m’ha agradat moltíssim poder tornar a escoltar aquell Lament Armeni que vaig sentir a la Basílica de Santa Maria del Mar amb motiu de l’Homenatge a Montserrat Figueras que en Jordi Savall va organitzar. No sé si és per què els Armenis han estat tan mal tractats en la seva història, que realment, aquesta música posa la pell de gallina. No puc dir res més que, paga la pena.
El que no acabo d’entendre és el per què podia trobar-se abans a través d’Ebay que no pas a les botigues de Barcelona. Essent editat a Alia-Vox.

Ministre d’afers exteriors

Posted in Uncategorized on Octubre 8, 2012 by josepcortesblog

Aquest senyor, m’agrada. Sembla que està molt pendent d’allò que perjudica la imatge del país, i segons m’ha semblat escoltar-lo, la imatge de serenor, civisme, i alhora de pronunciament de la gent del poble congregada ahir al Camp Nou, amb la bandera Catalana, les estelades, i els cants dels Segadors i de l’Himne del Barça, ha donat una imatge dolenta d’Espanya.
La meva pregunta és: Quina imatge dóna Espanya amb: Cas Gürtel,Malaia, Camps, Urdangarin,Botswana, linxament de Garzón, Crítiques als jutges quan les setencies no són favorables als interessos de…,i alabances quan sí els són favorables. Quan amenacen un dels “seus” pobles amb les armes si es consulta el què volen, o per no allargar-me més, un article de la Constitució en que en ple segle XXI, diu que l’exèrcit és el garant de no sé quina classe d’unitat?
Perdoneu, però……espero que posi fil a l’agulla.

The Beatles

Posted in Uncategorized on Octubre 2, 2012 by josepcortesblog

Qui em coneix un xic bé, ja sap que sóc un admirador, un “fan”, dels Fab Four. Aquests dies se’n parla molt dels Beatles en motiu del 50è aniversari del single “Love me do”. Però, quan s’ha deixat de parlar dels Beatles des que van tenir el primer èxit? Quan ha deixat de tenir transcendència la seva música? Al marge dels anys que van estar junts, des d’aquest èxit fins a la separació, tan sols hi ha vuit anys, en canvi, són coneguts i reconeguts Mundialment. Concerts pel.lícules, discos, cançons, polèmiques…recordem que es va dir que Paul havia mort i substituït per un altre. Que Pete Best, no va ser substituït pel Manager de aleshores, sinó que va ser el Paul per què en Pete era massa “guapo” i lligava massa, i, per aquest motiu va donar el seu vist i plau en Ringo, per què era lleig. ( El cert és que com a bateria era millor en Pete que Ringo)
I tantes altres cosetes que no acabariem. La realitat és que qualsevol cosa que es diu Beatles o té la olor a Beatle o sona a beatle, es ven, i car. No parlem dels discos “pirates”, diuen que més de 500 n’hi ha. Oficials tan sols 12 Lps. Qualsevol tipus de merchandising . Però, i les primeres cançons? I quan feien versions en lloc de cantar les cançons pròpies? “bésame mucho”, “My daddy is over the ocean”, “Blackbird”, i tantes altres que es veien mig obligats quan treballaven a Alemanya. Això tan sols per posar un exemple és clar, n’hi ha més. Per a mi, i per a molts que el grup, les seves cançons i tot el que envolta a The Beatles és màgic, i per alguns, que també són molts, que descobreixen els FabFour ara, no s’oblidaran mai. Ah, jo sóc d’en Lennon. Per a mi, era més autèntic. En Paul era i és més comerciali i més polític, deia més el que “havia” de dir.