Abans de vacances

Comencen vacances per alguns, altres les acaben,i d’altres, les faran ben aviat. Fins i tot jo en faré. Per tant, descansaré unes setmanes de criticar, com diuen alguns, o d’opinar amb realisme, que dic jo.
A finals d’agost o principis de setembre, veure’m com queden els assumptes pendents, que són molts, sobre tot de polítics i de jutjats. Les notícies que l’atur encara ha de pujar més, no ajuda gaire a l’optimisme, i la llei Wert, entre d’altres, tampoc. Faltava la guinda rància, i també s’ha produït: Volen tornar a posar els dos”rombos” a la tv. Aquella de blanc i negre. Tampoc s’han assabentat que ja tenim Internet. És de pena.
Per últim, un fet que tampoc m’agrada gens. Sembla que hi ha una tendència a Madrid, en preparar i facilitar a les empreses que deixin Catalunya per traslladar-les a altres indrets d’Espanya, en cas que la consulta prosperi. Haurem d’estar atents. Bon estiu.

Educació

He llegit una carta al director de LV publicada el 8 de juliol’13, en què un mestre mostra la seva indignació pels més que suats i continus atacs als mestres pels dos mesos de vacances que segons els crítics tenim. Sí, jo també he estat i sóc, mestre. Mai es deixa de ser mestre després de 35 anys de professió, fins i tot un cop jubilat. Estic en total acord i faig subscripció de tot el que exposa en Xavier Serra. Les hores del juliol ja s’han fet, i a més, cada any ens reciclem d’una manera o una altra, amb 30, 60 o 90 hores en cursos de millora. Fins i tot estant de vacances, preparem papers pel curs vinent, per poder tenir nois i noies amb ganes d’estudiar i que s’adonin de la importància d’aquest estudi de cara el seu propi futur. Vull afegir, que tots aquests pares i mares que tan critiquen als mestres, segurament, són els mateixos que deixen tenir TV a l’habitació dels nens i nenes, que tan sols escolten les seves crítiques, que surten de “farra” els cap de setmana, de nit, i que també donen la culpa als mestres de les males notes dels seus fill i filles que no estudien. Aquests pares, que més que pares volen exercir d’amics dels seus fills, estan, convençuts, que els seus fills sempre els diuen la veritat en lloc de dir allò que els convé. Res més inexacte.
Vull deixar constància, que també són molts els pares i mares que ho fan bé. Que exerceixen de pares i mares. Que controlen i eduquen, que posen límits. I, també recolzen els professors/es. La majoria d’ells, els seus fills/es, no tenen problemes d’estudi.
Quan veig i recordo els mestres que estan de baixa per depressió, o en estat malaltís permanent, i conec els motius i gaire bé noms i cognoms del problema, no puc més que indignar-me també amb aquests comentaris enverinats de pares i mares irresponsables que en una defensa gens objectiva, destrossen a les persones que més fan i s’estimen els seus fills.

Preguntes sobre…….La Constitució o allò, que no es pot pronunciar.

Quan interessa, la Constitució és intocable, i, això, benvolguts polítics, -llegeixis irònicament- és fals. Quan interessa per qualsevol motiu, sigui comercial, econòmic mundial, o per què els partits majoritaris es posen d’acord, llavors no es necessiten ni 24h per modificar-la.
Per què pot passar de ser intocable a renovable amb tanta rapidesa?
Per què alguns partits polítics en fan bandera de propietat de la Constitució?
Doncs per què la Constitució és el producte d’unes lleis que han de servir per fer respectable la vida d’una comunitat, i per arribar-hi, aquestes lleis s’han pactat entre els diferents punts de vista més majoritaris de la comunitat dita. Més clar. La Constitució són un grapat de pactes per la convivència. I els pactes, es poden canviar sempre. Mai els pactes són intocables.
Què vull dir? Doncs, que tota Constitució és revocable o pot ser canviada. Sempre que algú proposi pactar unes altres lleis, per diferents motius. Podria ser, precisament per la manca de sensació de respecte, per què han passat anys, i, les circumstàncies han canviat, i algunes de les lleis pactades ja no són vigents segons els temps que es viuen. Per què resulta que en tota Europa, no hi ha una sola Constitució en què el Govern no mani a un exercit, i es doni la paradoxa, que, a Espanya, hi ha un article que diu que l’exèrcit és el garant de no sé què. Com si l’exèrcit tan sols fos per assumptes interns en lloc d’externs.
Potser els pactes que es van fer, ja no són actuals. Dintre d’una normalitat, tot evoluciona. I, n’hi ha que pensem que una Constitució feta amb innumerables ambigüitats, amb amenaces de cops d’estat per part de l’exèrcit, amb partits polítics a mig desenvolupar, amb tots els antics Franquistes fiscalitzant-ho tot, amb atemptats de la dreta, potser que, ja és hora de modernitzar-la. Fer-la, més Europea, més democràtica, més com les altres. Que no desentoni com ho fa ara.
Amb una contemplació més fidel de la realitat d’Espanya. Més actual. Sobre tot, per què el poder és del poble, no dels polítics escollits, com fins ara aquests pretenen. Els polítics hi són per servir al poble. S’ha de donar compte de com es gasten els diners públics, i si algú els agafa, els ha de tornar, no com fins ara, que no els torna ningú, encara que els agafin amb les mans plenes. I, si han d’anar a la presó, doncs, se’ls hi posa. Però a Espanya, sembla que els únics culpables fins avui, els únics condemnats, són els jutges.
Més preguntes: Per què hi ha tant d’interès en no tocar la Constitució? Serà per què Els “guardians de la Consti” són restes o hereus de l’any 1978?Que en realitat ho són dels anys 1940-77?
Per què el tribunal Constitucional sembla ser partidista en lloc d’imparcial i cenyit a la justícia? Per què, es poden fer lectures de la Constitució a conveniència del Govern Estatal?Perquè els components del Constitucional són jutges polítics? Recordem: Es diuen progressistes o conservadors. Amb aquesta denominació ja estan dient per on han d’anar els seus veredictes?

Adéu Alícia!

Un moment o altre, sempre s’acaba ensenyant la ploma, o com sembla, perdent-la. Adéu Alícia. El botox t’ha obert més la boca i t’ha passat com el peix. Amb la boca plena d’anticatalanisme i plena a vessar d’espanyolisme, segurament buscant algun futur ministeri a Madrid, tan sols t’has empassat fang. No crec que tinguis cap sentiment de vergonya, vosaltres, els polítics que aneu en contra dels vostres conciutadans pel benefici propi, no acostumeu a tenir-ne.
Qui serà el proper que ens faci riure?
Abans teníem en Vidal-Quadras que ens feia riure, ara que no el tenim, ha sorgit una altra estrella, en Millo. Ostres que bo. Sembla que vulgui superar al seu antecessor en aquest circ. Suposo que ha d’incrementar les dosis d’humor per demostrar que està penedit de la seva antiga militància a CDC en el recent passat. On s’omplia la boca de patriotisme català i ara en renega, bé potser no en renega, però trepitja tot allò que fa olor a català. ……i ell ho és!Boníssim! Es confirma allò que, els convertits, són els pitjors. Més Papistes que el Papa.
Tot i que ja fa dies, el passat dia 29 de març, a Sant Carles de la Ràpita, crec que eren dos regidors, van donar-se de baixa del PPC.
Motiu 1: No es sentien defensats pel partit.
Motiu 2: Eren del PP, però es sentien Catalans.