Educació

He llegit una carta al director de LV publicada el 8 de juliol’13, en què un mestre mostra la seva indignació pels més que suats i continus atacs als mestres pels dos mesos de vacances que segons els crítics tenim. Sí, jo també he estat i sóc, mestre. Mai es deixa de ser mestre després de 35 anys de professió, fins i tot un cop jubilat. Estic en total acord i faig subscripció de tot el que exposa en Xavier Serra. Les hores del juliol ja s’han fet, i a més, cada any ens reciclem d’una manera o una altra, amb 30, 60 o 90 hores en cursos de millora. Fins i tot estant de vacances, preparem papers pel curs vinent, per poder tenir nois i noies amb ganes d’estudiar i que s’adonin de la importància d’aquest estudi de cara el seu propi futur. Vull afegir, que tots aquests pares i mares que tan critiquen als mestres, segurament, són els mateixos que deixen tenir TV a l’habitació dels nens i nenes, que tan sols escolten les seves crítiques, que surten de “farra” els cap de setmana, de nit, i que també donen la culpa als mestres de les males notes dels seus fill i filles que no estudien. Aquests pares, que més que pares volen exercir d’amics dels seus fills, estan, convençuts, que els seus fills sempre els diuen la veritat en lloc de dir allò que els convé. Res més inexacte.
Vull deixar constància, que també són molts els pares i mares que ho fan bé. Que exerceixen de pares i mares. Que controlen i eduquen, que posen límits. I, també recolzen els professors/es. La majoria d’ells, els seus fills/es, no tenen problemes d’estudi.
Quan veig i recordo els mestres que estan de baixa per depressió, o en estat malaltís permanent, i conec els motius i gaire bé noms i cognoms del problema, no puc més que indignar-me també amb aquests comentaris enverinats de pares i mares irresponsables que en una defensa gens objectiva, destrossen a les persones que més fan i s’estimen els seus fills.